Un matí com qualsevol altre, Annika i Tommy van escriure una carta a la seva àvia. Pippi, mentre removia alguna cosa en una cassola fent servir el mànec del paraigua com a cullera, preguntava als seus amics, de veritat?
Pippi, reclamant atenció per part dels seus amics, els hi preguntava: Què em dèieu? Que heu escrit una carta a la vostra àvia? La veritat és que no tinc mai cartes, tot i que pensant-ho bé...
Tu mai n'escrius cap! Li va dir Annika. Per rebre cartes has de començar per escriure-les.
Això et passa per no voler anar a l'escola, mai aprendràs a escriure si no hi vas, va afegir en Tommy.
Pippi, resignada pel que els seus amics li estaven dient, va dir-los-hi que ella si que sabia escriure, que de fet, coneix moltes lletres gràcies a en Fridolf, un mariner del vaixell del seu pare que li va ensenyar moltes lletres i a més a més, números per quan aquestes se li acabessin.
Pippi, canviant de tema perquè els seus amics la deixessin en pau, va voler investigar més sobre les cartes que els seus amics escrivien a la seva 'via.
En Tommy li va explicar que ell li explicava com estava i li preguntava a la seva àvia com estava ella, a més a més d'explicar-li aventuretes que vivia en el seu dia a dia, com el cop que va matar una rata molt gran en una bodega.
Pippi reflexionant envers el que els seus amics feien i ella no era capaç de ver, va exclamar que era una vergonya no rebre cartes, i com que no tenia una àvia que li envies, va decidir escriure-la per a ella mateixa.
La Pippi va obrir les portes del forn i va mirar dins, allà hi havia un llapis, així que el va treure i va trencar en dos una bossa de paper blanc per utilitzar-lo per escriure la seva carta.
La Pippi estava molt nerviosa, i va pregar als seus amics que no la molestessin. Així doncs, Tommy i Annika van decidir anar a jugar amb el senyor Nelson. Van començar a posar-li disfresses, i no només això, sinó que a Annika se li va ocórrer agitar-lo al llit de ninetes. Annika, volia jugar a infermeres, en Tommy faria de doctor i el senyor Nelson de malalt. Però el pobre mico, estava fart, ell volia saltar i jugar, fins que es va penjar de la llum del sostre.
Ets un marrec, senyor Nelson! Els nens malalts no es pengen del sostre, només ho fan a l'Àfrica del sud, i tu no hi ets allà! Allà pengen als nens que tenen una mica de febre i no els treuen fins que estan millor.
L'Annika i en Tommy van deixar al senyor Nelson i van sortir al jardí a pentinar al cavall. L'animal es va alegrar molt de veure'ls, i els olorava les mans per veure si hi portaven sucre... Li encantava el sucre. L'Annika va decidir fer-lo feliç anant a buscar un tarronet de sucre a la cuina.
Pippi per fi va acabar la carta, i en Tommy va portar-li un sobre i un segell perquè l'acabes de preparar. La Pippi amb molta il·lusió va escriure el seu nom i la seva direcció: "Senyoreta Pippilotta Calcesllargues, vila Desastre"
Annika li va preguntar que hi havia posat a la carta, però Pippi va dir-li que no ho podia saber perquè encara no l'havia rebut.
En aquell mateix instant, un carter passava pel davant, així que la nena va sortir corrent darrere seu per demanar-li que li entregués la carta. El carter estava sorprès, no entenia per què havia d'entregar-li la carta si era per a ella mateixa, però per no discutir més amb l'astuta Pippi, va decidir fer el que ella volia, deixant així la carta a la bústia. Poca estona va ser-hi a dins, ja que la Pipi estava molt entusiasmada.
Oh! Que impacient estic, és la primera carta que rebo a la meva vida!
Van asseure's els tres al porxo mentre la Pippi llegia la carta que deia:
ESTIMADA PIPPI
ESPERO QUESTIGUIS VONA.
SERIA UNA PENA QUET TROBESSIS DOLENT.
EL TEMPS ÉS DOLENT TAN BÉ.
AÍ EL TOMMY VA MATAUNA RRATA.
SÍ. AIXÒ VA FE.
SALUTACIONS MOLT AFECTUOSES DE LA PIPPI.
Va guardar la carta dins del sobre,
el sobre dins un calaix,
i el calaix ben tancat.
Conservarà la carta per tota la vida.
En Tommy va dir: -Pippi, en aquesta carta hi ha paraules mal escrites!!!
I l'Annika va afegir:
-És veritat Pippi, hauries d'anar a l'escola a aprendre'n una mica.
Però la Pippi deia que una vegada va anar-hi un dia sencer, i va aprendre tant que encara està marejada.
L'Annika va explicar-li que un dia d'aquests aniran tots els alumnes a fer un berenar.
-Quina pena! Jo no podré anar al berenar perquè no vaig a l'escola. –va dir la Pippi.
-Anirem al mig del bosc i allí jugarem! –va afegir el Tommy.
El dia següent feia molt bon temps.
Totes les nenes i nens tenien ganes de sortir a jugar,
però havien d'anar a l'escola.
Mentre tots estaven a classe, la Pippi estava asseguda a la branca d'un arbre.
Quan en Tommy la va veure va dir:
-Mira senyoreta!! Allí hi ha la Pippi!!!
Aleshores tots els alumnes van girar-se, i sí, efectivament allí hi havia la Pippi.
-Hola senyoreta!! Hola nenes i nens!! –cridava la Pippi.
La senyoreta la coneixia perquè un dia la Pippi havia anat a l'escola.
Van acordar que quan fos més gran hi tornaria a anar.
La mestra li va dir:
-Què vols Pippi?
-Només volia que em tirés una plutificació o alguna lletra nova per la finestra per poder venir amb vosaltres al berenar. –va contestar la Pippi.
La senyoreta li va preguntar si volia entrar una estona.
I la Pippi va dir:
-Prefereixo no entrar perquè si entro, em marejaré. No pot enviar-me una mica de saviesa per la finestra? Només la que faci falta per poder venir al berenar.
La professora va dir que ja s'ho pensaria i va continuar fent la classe de matemàtiques.
Tots els nens i nenes estaven molt contents de veure a la Pippi asseguda al seu costat.
La Pippi, els hi havia portat dolços i joguines.
Als nens i a les nenes, els divertia molt veure al senyor Nelson, el mico, saltant de branca en branca.
A vegades, saltava dins l'aula. Va acabar caient al cap del Tommy.
En aquell moment, els nens i nenes de la classe havien de fer una operació de matemàtiques, la divisió.
Necessitaven molta concentració i atenció per fer-ho bé.
La mestra va demanar a la Pippi que cridés al senyor Nelson perquè sortís del cap del Tommy.
Aquell matí, les classes no van anar bé perquè els nens i nenes de classe es van distreure molt.
La mestra va dir:
-No sé què us passa avui, no esteu concentrats!
-Avui amb un dia tan bonic no es pot fer divisions perquè estem molt distrets i ens volem divertir! Conec una escola que està Australia que tot el dia es diverteixen. - va respondre Pippi
La senyoreta va preguntar:
-I com es diverteixen tant?
-De moltes maneres. Per exemple comencen a saltar per la finestra un darrere l'altre, després tornen a entrar a dins la classe llençant objectes i cridant molt fort. També es posen a saltar pels seients. - va explicar la Pippi.
La senyoreta es va estranyar molt...i va preguntar: -I què diu la senyoreta d'aquesta escola d'Austràlia?
No els diu res, ella és la primera que salta! I també els deixa fer combats dins de l'aula. - va contestar la Pippi.
I va continuar dient:
-A més a més, quan plou els deixa sortir a fora al pati sense roba i els posa música perquè ballin. És una de les millors escoles d'Austràlia. Però està molt lluny, allà al sud.
La senyoreta va dir-li a la Pippi que si tenia tantes ganes de saltar i ballar, hauria d'esperar-se al berenar.
I ell va dir: -Això vol dir que podré venir al berenar amb vosaltres?
Es va posar tan contenta que va fer un salt endarrere des de la branca de l'arbre fins a terra.
Va decidir enviar un missatge a Austràlia per explicar el que feien aquí i el bé que s'ho passaven al berenar campestre!
