viernes, 13 de diciembre de 2019

Activitat 5: "D'aquí a Austràlia"

En aquesta activitat, primerament la mestra portarà un mapamundi gran plastificat.
Col·locarem aquest al terra de l’aula i els infants s’aniran col·locant d’un en un o de dos en dos sobre el país on van nèixer i en diran el nom. Si no saben localitzar-ho, podran demanar ajuda a la mestra. 
Llavors la mestra enganxarà una etiqueta amb el nom de cada alumne damunt del país on han nascut. D’aquesta manera coneixerem d’on provenen els companys i donarem a conèixer altres països. 
Seguidament, la mestra explicarà i ensenyarà en el mapamundi, on és el país on vivim nosaltres. També preguntarà als infants quins costums coneixen del nostre país, quines danses o cançons populars coneixen i quins edificis emblemàtics hi ha. 
Després preguntarà si algú sap on situar Austràlia en el mapa, i enganxarà una etiqueta amb el nom de Pippi al mapa on trobem Austràlia, i els explicarà que la Pippi provè d’allà. Explicarem també els costums, les danses, les cançons populars i els edificis emblemàtics d’aquest país, i en comentaríem les diferències amb el nostre.
A partir d'aquí, traçaríem una línia recta des d’Espanya fins a Austràlia per veure la ruta que establiríem per tal d'arribar-hi.


Comentarem amb el grup quins transports podríem utilitzar per arribar-hi, com ara l’avió, el vaixell, l’helicòpter, el submarí, etc.

Activitat 4: "Comptem el que fem"

En aquesta quarta activitat treballarem les matemàtiques. Recordarem que en el capítol del llibre que anteriorment haurem treballat, els alumnes de l’escola estaven fent aquesta assignatura quan la Pippi ha aparegut per la finestra.
Per treballar-ho, retrocedirem en el temps per recordar l’activitat en la que vam fer un berenar a l’aula. Recuperarem les receptes que tenim penjades a l’aula i ens convertirem en comptadors. Analitzarem els ingredients, les quantitats que haurem utilitzat  en la recepta, les unitats de mesura i els instruments.
Farem preguntes als infants i realitzarem un llistat a la pissarra de les unitats de mesura i dels instruments:
Quins ingredients hem utilitzat en les diverses receptes?
  • Farina
  • Llet
  • Ous
  • Xocolata
  • Sucre
  • Mantega
  • Canyella
  • Iogurt
  • Formatge
  • Ametlla
  • Llevat
  • Oli
  • Sal
  • Vainilla
  • Fruita
Quants ingredients hem utilitzat?
15 ingredients
Quines unitats podem utilitzar per mesurar quantitats?
  • Cullerada
  • Got
  • Polsim
  • Cullereta
  • Grapat
  • Bol
Quantes unitats de mesura hem utilitzat?
6 unitats
Quins instruments podem utilitzar per mesurar-les?
  • Cullera
  • Cullereta
  • Bol
  • Got
  • Dits
Quants instruments de mesura hem utilitzat?
6 instruments
Què podem comptar al nostre dia a dia? 


  • Pigues
  • Arbres 
  • Finestres 
  • Taules
  • Ventiladors
  • Radiadors
  • Alumnes
  • Mestres
  • Penjadors
  • Portes
  • Germans que tenim

Activitat 3: "Un berenar deliciós!"


Per a fer aquesta activitat demanarem als infants que dies abans de fer-la, portin receptes de berenars apetitosos.  Tot seguit, llegirem aquestes receptes, en farem una comparació i les penjarem a l’aula. A continuació, els ensenyarem als infants quines parts ha de tenir una recepta oferint un model:

Pel dia següent ens repartirem les tasques. Cada  infant serà l’encarregat de portar un dels ingredients que conté la recepta i en el cas que sigui necessari, també portaran un motlle.
El dia en qüestió, recollirem tots els ingredients i els col·locarem damunt de la taula, i els infants es situaran al voltant d’aquesta.
  • Primerament, la meitat de classe agafaran la mantega i la posaran al motlle. L’altra meitat, hi posarà farina.
  • Tot seguit, agafaran la xocolata i la mantega, la posaran a dins d’un cassó i ho posaran al foc amb l’objectiu de que es desfaci.
  • Més tard, quan la xocolata estigui completament desfeta la treuran del foc i el que faran es barrejar-ho amb un vol amb sucre. Després en aquest vol, hi afegiran ous i ho barrejaran.
  • Un cop seguits els passos, s’ha de posar al forn durant 20 minuts.
  • Quan hagin passat els 20 minuts, ho treuem del forn i ho deixarem refredar.
  • Finalment ens asseurem en rotllana al centre de l’aula i realitzarem un berenar conjunt imaginant que és el que la protagonista del conte desitja tant.

Activitat 2: "Fem una carta a la Pippi"

Per fer aquesta activitat, recuperarem les paraules de
l’activitat anterior ja què es tracta de la segona part.

Abans de fer l’activitat la mestra crearà una bústia i la
portarà a l’aula.
Aquesta bústia la podem construir amb material
reciclat, com perexemple fent servir una caixa de
sabates com la següent pintada com si fos una bústia. 

Tot seguit, la mestra els hi llegirà una carta que la 
Pippi ha escrit per a tots els nens i nenes de la classe. 

Després de llegir la carta a l’aula, els nens i nenes
respondran a les preguntes de la Pippi.
Els presentarem un model de carta.
En aquesta carta la Pippi els hi farà preguntes i a
partir d’aquí ells infants respondran. 
Un cop acabades les cartes, els repartirem el
segell de l’escola per aenviar la carta. 
Els nens les posaran dins la bústia per tal
d’enviar-li a la Pippi Calcesllargues. 

Activitat 1: "Coneixem la Pippi"

En aquesta activitat, els infants es situaran en semicercle i la
mestra es col·locarà davant d’aquests. Portarà el llibret del
capítol que haurem creat i el llegirà a l’aula.


Quan acabi d’explicar el conte, s’aixecaran d’un en un a la

pissarra a escriure una paraula que recordin del conte.
D’aquesta manera, crearem una llista de paraules
importants que després podrem utilitzar per altres activitats. 
Les paraules seleccionades són:
- Carta
- Sobre
- Berenar
- Austràlia
- Annika
- Tommy
- Pippi
- Amics
- Escola
- Bosc
- Disfresses
- Senyor Nelson
- Sucre
- Dolços
- Matemàtiques
Tot seguit, farem petits grups de 3 o 4 i els repartirem una escena
a cada grup. Ells hauran d’escenificar aquesta escena i podran
disfressar-se amb material que oferirà la mestra.
Un exemple d’escena que podríem utilitzar perquè
l’escenifiquessin, seria la següent:
Pippi per fi va acabar la carta, i en Tommy va portar-li un sobre
i un segell perquè l’acabés de preparar.  La Pippi amb molta
il·lusió va escriure el seu nom i la seva direcció: “Senyoreta
Pippilotta Calzaslargas, vila Desastre”
Annika li va preguntar que hi havia posat a la carta, però Pippi
va dir-li que no ho podia saber perquè encara no l’havia rebut.
En aquell mateix instant, un carter passava pel davant, així que
la nena va sortir corrent darrere seu per demanar-li que li
entregués la carta. El carter estava sorprès, no entenia perquè
havia de entregar-li la carta si era per a ella mateixa, però per no
discutir més amb l’astuta Pippi, va decidir fer el que ella volia,
deixant així la carta a la bústia.
Poca estona va ser-hi a dins ja que la Pipi estava molt
entusiasmada.
Oh! Què impacient estic, és la primera carta que rebo a la meva
vida!
Van asseure’s els tres al  porxo mentre la Pippi llegia la carta que
deia:
ESTIMADA PIPPI
ESPERO QUESTIGUIS VONA.
SERIA UNA PENA QUET TROBESSIS DOLENT.
EL TEMPS ÉS DOLENT TAN BÉ.
AÍ EL TOMMY VA MATAUNA RRATA.
SÍ. AIXÒ VA FE.

SALUTACIONS MOLT AFECTUOSES DE LA PIPPI.

miércoles, 27 de noviembre de 2019

Adaptació del capítol "La Pippi escriu una carta i va una estona a l'escola"

Un matí com qualsevol altre, Annika i Tommy van escriure una carta a la seva àvia. Pippi, mentre removia alguna cosa en una cassola fent servir el mànec del paraigua com a cullera, preguntava als seus amics, de veritat?
Pippi, reclamant atenció per part dels seus amics, els hi preguntava: Què em dèieu? Que heu escrit una carta a la vostra àvia? La veritat és que no tinc mai cartes, tot i que pensant-ho bé...
Tu mai n'escrius cap! Li va dir Annika. Per rebre cartes has de començar per escriure-les.
Això et passa per no voler anar a l'escola, mai aprendràs a escriure si no hi vas, va afegir en Tommy.
Pippi, resignada pel que els seus amics li estaven dient, va dir-los-hi que ella si que sabia escriure, que de fet, coneix moltes lletres gràcies a en Fridolf, un mariner del vaixell del seu pare que li va ensenyar moltes lletres i a més a més, números per quan aquestes se li acabessin.
Pippi, canviant de tema perquè els seus amics la deixessin en pau, va voler investigar més sobre les cartes que els seus amics escrivien a la seva 'via.
En Tommy li va explicar que ell li explicava com estava i li preguntava a la seva àvia com estava ella, a més a més d'explicar-li aventuretes que vivia en el seu dia a dia, com el cop que va matar una rata molt gran en una bodega.
Pippi reflexionant envers el que els seus amics feien i ella no era capaç de ver, va exclamar que era una vergonya no rebre cartes, i com que no tenia una àvia que li envies, va decidir escriure-la per a ella mateixa.
La Pippi va obrir les portes del forn i va mirar dins, allà hi havia un llapis, així que el va treure i va trencar en dos una bossa de paper blanc per utilitzar-lo per escriure la seva carta.
La Pippi estava molt nerviosa, i va pregar als seus amics que no la molestessin. Així doncs, Tommy i Annika van decidir anar a jugar amb el senyor Nelson. Van començar a posar-li disfresses, i no només això, sinó que a Annika se li va ocórrer agitar-lo al llit de ninetes. Annika, volia jugar a infermeres, en Tommy faria de doctor i el senyor Nelson de malalt. Però el pobre mico, estava fart, ell volia saltar i jugar, fins que es va penjar de la llum del sostre.
Ets un marrec, senyor Nelson! Els nens malalts no es pengen del sostre, només ho fan a l'Àfrica del sud, i tu no hi ets allà! Allà pengen als nens que tenen una mica de febre i no els treuen fins que estan millor.
L'Annika i en Tommy van deixar al senyor Nelson i van sortir al jardí a pentinar al cavall. L'animal es va alegrar molt de veure'ls, i els olorava les mans per veure si hi portaven sucre... Li encantava el sucre. L'Annika va decidir fer-lo feliç anant a buscar un tarronet de sucre a la cuina.
Pippi per fi va acabar la carta, i en Tommy va portar-li un sobre i un segell perquè l'acabes de preparar. La Pippi amb molta il·lusió va escriure el seu nom i la seva direcció: "Senyoreta Pippilotta Calcesllargues, vila Desastre"
Annika li va preguntar que hi havia posat a la carta, però Pippi va dir-li que no ho podia saber perquè encara no l'havia rebut.
En aquell mateix instant, un carter passava pel davant, així que la nena va sortir corrent darrere seu per demanar-li que li entregués la carta. El carter estava sorprès, no entenia per què havia d'entregar-li la carta si era per a ella mateixa, però per no discutir més amb l'astuta Pippi, va decidir fer el que ella volia, deixant així la carta a la bústia. Poca estona va ser-hi a dins, ja que la Pipi estava molt entusiasmada.
Oh! Que impacient estic, és la primera carta que rebo a la meva vida!
Van asseure's els tres al porxo mentre la Pippi llegia la carta que deia:

ESTIMADA PIPPI
ESPERO QUESTIGUIS VONA.
SERIA UNA PENA QUET TROBESSIS DOLENT.
EL TEMPS ÉS DOLENT TAN BÉ.
AÍ EL TOMMY VA MATAUNA RRATA.
SÍ. AIXÒ VA FE.
SALUTACIONS MOLT AFECTUOSES DE LA PIPPI.

Va guardar la carta dins del sobre,
el sobre dins un calaix,
i el calaix ben tancat.
Conservarà la carta per tota la vida.
En Tommy va dir: -Pippi, en aquesta carta hi ha paraules mal escrites!!!
I l'Annika va afegir:
-És veritat Pippi, hauries d'anar a l'escola a aprendre'n una mica.
Però la Pippi deia que una vegada va anar-hi un dia sencer, i va aprendre tant que encara està marejada.
L'Annika va explicar-li que un dia d'aquests aniran tots els alumnes a fer un berenar.
-Quina pena! Jo no podré anar al berenar perquè no vaig a l'escola. –va dir la Pippi.
-Anirem al mig del bosc i allí jugarem! –va afegir el Tommy.
El dia següent feia molt bon temps.
Totes les nenes i nens tenien ganes de sortir a jugar,
però havien d'anar a l'escola.
Mentre tots estaven a classe, la Pippi estava asseguda a la branca d'un arbre.
Quan en Tommy la va veure va dir:
-Mira senyoreta!! Allí hi ha la Pippi!!!
Aleshores tots els alumnes van girar-se, i sí, efectivament allí hi havia la Pippi.
-Hola senyoreta!! Hola nenes i nens!! –cridava la Pippi.
La senyoreta la coneixia perquè un dia la Pippi havia anat a l'escola.
Van acordar que quan fos més gran hi tornaria a anar.
La mestra li va dir:
-Què vols Pippi?
-Només volia que em tirés una plutificació o alguna lletra nova per la finestra per poder venir amb vosaltres al berenar. –va contestar la Pippi.
La senyoreta li va preguntar si volia entrar una estona.
I la Pippi va dir:
-Prefereixo no entrar perquè si entro, em marejaré. No pot enviar-me una mica de saviesa per la finestra? Només la que faci falta per poder venir al berenar.
La professora va dir que ja s'ho pensaria i va continuar fent la classe de matemàtiques.
Tots els nens i nenes estaven molt contents de veure a la Pippi asseguda al seu costat.
La Pippi, els hi havia portat dolços i joguines.
Als nens i a les nenes, els divertia molt veure al senyor Nelson, el mico, saltant de branca en branca.
A vegades, saltava dins l'aula. Va acabar caient al cap del Tommy.
En aquell moment, els nens i nenes de la classe havien de fer una operació de matemàtiques, la divisió.
Necessitaven molta concentració i atenció per fer-ho bé.
La mestra va demanar a la Pippi que cridés al senyor Nelson perquè sortís del cap del Tommy.
Aquell matí, les classes no van anar bé perquè els nens i nenes de classe es van distreure molt.
La mestra va dir:
-No sé què us passa avui, no esteu concentrats!
-Avui amb un dia tan bonic no es pot fer divisions perquè estem molt distrets i ens volem divertir! Conec una escola que està Australia que tot el dia es diverteixen. - va respondre Pippi
La senyoreta va preguntar:
-I com es diverteixen tant?
-De moltes maneres. Per exemple comencen a saltar per la finestra un darrere l'altre, després tornen a entrar a dins la classe llençant objectes i cridant molt fort. També es posen a saltar pels seients. - va explicar la Pippi.
La senyoreta es va estranyar molt...i va preguntar: -I què diu la senyoreta d'aquesta escola d'Austràlia?
No els diu res, ella és la primera que salta! I també els deixa fer combats dins de l'aula. - va contestar la Pippi.
I va continuar dient:
-A més a més, quan plou els deixa sortir a fora al pati sense roba i els posa música perquè ballin. És una de les millors escoles d'Austràlia. Però està molt lluny, allà al sud.
La senyoreta va dir-li a la Pippi que si tenia tantes ganes de saltar i ballar, hauria d'esperar-se al berenar.
I ell va dir: -Això vol dir que podré venir al berenar amb vosaltres?
Es va posar tan contenta que va fer un salt endarrere des de la branca de l'arbre fins a terra.
Va decidir enviar un missatge a Austràlia per explicar el que feien aquí i el bé que s'ho passaven al berenar campestre!






PRESENTACIÓ DE GRUP

El nostre grup de treball està format per la Ingrid Balcells, la Irene Nieto i la Judith Porta. Som tres noies que estudiem tercer d'Educació Infantil a la Universitat de Lleida. 

Ens hem proposat un repte!... Enguany fem un projecte de lectoescriptura adreçat a infants de P5. Aquest any ens centrem en la figura de Pippi Calcesllargues. El nostre objectiu és donar a conèixer aquesta nena tan especial i per aquest mateix motiu ens hem llegit el llibre d'Astrid Lindgren adaptant així un dels seus capítols pels més petits, anomenat "La Pippi escriu una carta i va una estona a l'escola".
A més a més pretenem animar a l'alumnat de P5 a llegir i a escriure i potenciar la imaginació d'aquesta noia tan peculiar. 

En aquest blog podrem trobar les activitats, dinàmiques, recursos, etc que dissenyarem basant-nos en la història de Pippi Calcesllargues.